A l’altra banda

Des que se m’han anat morint els avis que m’han vingut a visitar. No, no soc pitonissa, ni bruixa, ni tinc poders sobrenaturals. El primer de tots ells va ser l’avi que es va morir sense avisar. Jo tenia disset anys, un nòvio que tornava a conquistar-me i una pila d’il·lusions per endavant. Primer vam

Diumenge

Tinc el pc sobre la taula de roure, el cafè a l’esquerra i els ulls postrats a la pantalla en blanc. Per què el cos se m’hi aboca? Per què les mans se me n’hi van? Ningú es creuria que no trio el que escric i que, això, com quasi tot el que pico, el

Carta al cel a Josep Mitjans.

La nit.

Quan la nit ha aparegut per la finestra, he agafat la llibreta. Ha sigut la foscor qui m’ha vingut a recordar que duc un tros de negre dins meu. Si hagués d’ubicar la meva part fosca, diria que la porto ben bé a la panxa, al costat esquerre, on hi tinc els maleïts sorolls de

Fantasia.

Aquest matí, just abans d’obrir els ulls, t’he vist al meu llit com si també fos el teu llit. Fins i tot he envejat les paraules que no deies. Es pot saber com diantre puc enyorar el que no m’ha existit mai? En aquest espai tampoc ens miràvem, no panteixàvem, només hi havia una foscor

La cosa del cap.

Hi ha una cosa al món que se m’instal·la al cap i no la puc fer fora. I això que la raono, me l’explico, l’analitzo, li trec el sentit, faig tots els processos mentals, fins que me’n ric. Però com un drogoaddicte, la cosa em torna. –Aquí hi va un vers resignat, un altre d’estúpid

És divuit de setembre.

Avui en faig trenta-dos i mai m’havia sentit tan viva com ara, si és que viure també vol dir ser a prop d’una mateixa. Tan viva com ara que he deixat anar més manies, que revoluciono tot el meu interior, que foto hòsties a les hòsties i recupero tot el temps que he perdut. (Potser

L’escriptura interior.

Soc una màquina de pensar. Per sort hi ha estones que observo el dia i la màquina es para, que és quan em torno espectadora i se m’activa l’escriptura interior. Escric per dins que a la pantalla de la vida hi veig com cau la tarda. Entre la tarda i jo hi ha una finestra

La llista.

No sé si sou de fer-vos llistes on hi apunteu les coses a fer durant el dia. Jo sí. La majoria de vegades no, però quan m’adono que estic fent una llista, o estic complint-la, se m’encén la llumeta que em fa veure que m’he acabat convertit en una mena d’esclava la qual segueix les

Pensar que la iaia es morirà, em fa viure.

A casa som normals i no, segurament com qualsevol família, perquè tots tenim coses que ens encanta passejar pel carrer i d’altres que preferim guardar-nos sota la catifa. La anormalitat que sento de casa és que som pocs, tan pocs com: el papa, la mama, ma germà i la iaia. A casa som normals perquè