Diseña un sitio como este con WordPress.com
Comenzar

A l’altra banda

Des que se m’han anat morint els avis que m’han vingut a visitar. No, no soc pitonissa, ni bruixa, ni tinc poders sobrenaturals. El primer de tots ells va ser l’avi que es va morir sense avisar. Jo tenia disset anys, un nòvio que tornava a conquistar-me i una pila d’il·lusions per endavant. Primer vamSigue leyendo «A l’altra banda»

Pensar que la iaia es morirà, em fa viure.

A casa som normals i no, segurament com qualsevol família, perquè tots tenim coses que ens encanta passejar pel carrer i d’altres que preferim guardar-nos sota la catifa. La anormalitat que sento de casa és que som pocs, tan pocs com: el papa, la mama, ma germà i la iaia. A casa som normals perquèSigue leyendo «Pensar que la iaia es morirà, em fa viure.»