La nit.

Quan la nit ha aparegut per la finestra, he agafat la llibreta. Ha sigut la foscor qui m’ha vingut a recordar que duc un tros de negre dins meu.

Si hagués d’ubicar la meva part fosca, diria que la porto ben bé a la panxa, al costat esquerre, on hi tinc els maleïts sorolls de budells a tothora. En aquest lloc m’hi deu bullir tot el que callo. M’hi deuen fer xup-xup la vergonya i les marxes enrere dels llocs on sempre he volgut anar endavant, em deuen anar amunt i avall les persones que he deixat escapar.

Vista des d’aquí, al costat de la puresa de la llibreta, la nit em sembla dura i cruel, i em fa por que avui s’assembli tant a mi.

L’altre dia em va semblar que la foscor em sobreeixia per uns moments. És que de cop, vaig començar a sentir que jo no era jo. Volia ser simpàtica i no podia. Volia ser gran i no en sabia. Volia parlar amb sentit i no n’hi havia.

Soc una noia de llums i d’ombres, com tothom. Però les ombres dels altres em semblen més humanes, –un crit, una ràbia, un neguit–, més passatgeres i alhora més perdonables. I no sé com s’ho fan els altres, però sempre els veig les seves escletxes de llum per algun lloc de les seves ombres.

Tot això m’ha vingut perquè, l’altre dia, quan em va semblar que la foscor em sobreeixia per uns moments, vaig tenir por. Em va fer por la idea de pensar que un dia la negror de dins se’m desbordi sencera cap enfora, i ho deixi tot tan negre que jo em quedi a les fosques.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s

Crea tu página web en WordPress.com
Empieza ahora
A %d blogueros les gusta esto: